Costa de creure. El més important que tenen a dir en plena campanya sobre qui voldrien posar al capdavant del govern és això: Rubalcaba no és el mateix que Rajoy.
És com un reconeixement públic de la seva incapacitat per transmetre alguna idea engrescadora, que animi la ciutadania a defensar un projecte o si més no alguna millora.
"Ja sabem -sembla que diguin- que no inspirem cap mena de confiança, però heu de tenir en compte que si governa el candidat de la dreta genuïna la cosa serà encara pitjor. Més val que voteu pel dolent conegut".
El més trist de tot, però, és que efectivament s'anuncia un futur brutal. Per a Catalunya i per a qualsevol altre poble, el pròxim govern, que amb tota seguretat presidirà Rajoy, portarà desastres sense pal·liatius. Previsiblement, el PP privatitzarà encara més l’economia, rebaixarà fins no se sap quins extrems les prestacions socials, obligarà la gent a treballar a canvi de qualsevol salari i sense seguretat en el futur, reimplantarà normes del passat per fer retrocedir els drets de les dones, negarà de manera encara més taxativa la capacitat de les nacions a decidir per elles mateixes, consolidarà els privilegis de l’església catòlica...
Però l’oportunitat de fer-ho li ha servit el PSOE, que no s’ha atrevit a qüestionar ni una mica el poder dels acumuladors de fortunes ni està en condicions de defensar millores per a la gent treballadora. Es diuen socialistes però ja ni recorden el motiu.
Davant el període de foscor que s’acosta, només s’atreveixen a defensar-se i exclamar horroritzats que el que pensa tanta i tanta gent no és veritat: que no són la mateixa cosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario