ELS HE FET ARRIBAR LA MEVA IMPRESSIÓ EN UN BREU COMENTARI.ÉS AQUEST:Penso que el PSC i el PSOE tenen, sobre tot, un problema d'ordre estratègic, més que organitzatiu.
Els discursos, textos, propaganda, comunicacions... que es difonen des del PSC no transmeten mai la il·lusió en la possibilitat d'aconseguir un nou ordre de coses. Sovint transmeten missatges buits ("m'agrada barcelona"). Com a molt es parla de cohesió social, d'eficàcia, de lideratges, de progrés, de creixement econòmic, de gestió... però mai d'igualitarisme. Entenc que els socialistes han de defensar un projecte socialista, radicalment democràtic i socialista. Un projecte allunyat del poder que dona l'acumulació de capital i la concentració de poder administratiu en mans d'unes poques persones. Al meu entendre, caldria que els socialistes deixessin de competir amb la dreta sobre la millor manera de donar impulsos a l'economia de mercat. Cal que reclamin i facin possible un sector públic més i més potent, millores substancials per a qui viu de les rendes del treball, comfort per a tot aquell que es veu obligat a viure de prestacions socials...
Si els socialistes proposen i apliquen polítiques de dretes, la gent deixa de votar a l'esquerra.
EL TEXT DE REFERÈNCIA ÉS EL SEGÜENT:
Més PSC: per un partit en xarxa Les dues darreres derrotes electorals del Partit dels Socialistes de Catalunya han fet evident allò que alguns militants fa temps que dèiem a les agrupacions: que el PSC està deixant de servir per expressar políticament allò que la majoria dels catalans d'esquerres pensen i demanen a les institucions que facin, en un temps crisi i canvi de paradigma social. Davant de la desfeta, el partit ha d'analitzar la situació, elaborar respostes i triar totes les persones que les explicaran a la ciutadania. En primera fila no hi pot haver cap dels principals dirigents que han dut el PSC fins a aquesta situació: valorem la tasca feta i necessitem la seva experiència, però ara els demanem que deixin pas als nous lideratges que sortiran del procés de renovació que estem engegant. Si fem un veritable congrés des de baix, el proper primer secretari o primera secretària serà algú que encara no coneixem. Però això no és el més important, perquè només amb un canvi de cares no haurem aconseguit res: el que cal transformar abans que res és el funcionament de l'organització, per fer aflorar tota la nostra intel·ligència compartida que durant massa temps ha estat desaprofitada en imposar una espiral de silenci basada en arguments d'autoritat interna. Volem, i ara necessitem, un partit en xarxa. I no estem parlant d'Internet, encara que la web i les xarxes socials ens puguin ser molt útils per comunicar-nos i compartir idees: el que cal és adaptar l'estructura de la nostra organització als militants de tota edat i condició que volem treballar com a activistes en aquesta societat de la informació i el coneixement. Aplanem l'organització El PSC ha de deixar de ser una piràmide per convertir-se en un rizoma. Treiem atribucions a les federacions per generar un model més pla, menys burocràtic, amb més autonomia per a les agrupacions i més veu als militants. Les agrupacions han de dirigir les seves campanyes electorals a l'àmbit municipal i triar els seus candidats d'una forma més simple i transparent. Una estructura més difícil de dominar, sí, però no impossible de dirigir, sinó més creativa, més viva, més exigent. Limitació de mandats Recuperem la consciència que en els càrrecs s'està de pas. Fem també una aposta radical per limitar la multiplicitat de càrrecs, basada en el principi "una persona, una responsabilitat". No més de dos mandats a tots els nivells de l'organització i per als càrrecs públics. Tenim un gran partit, amb molts militants ben preparats. Repartir joc ens portarà a una organització més intel·ligent, més dinàmica, evitant els efectes perversos de l'acomodació a les cadires de la representació institucional. Donem exemple a la societat, i confiem plenament en la nostra gent. Una manera millor de fer política Fem polítiques autoexigents, explicables des del primer moment perquè responen a un plantejament racional i ètic de la política, perquè no es deixen sacsejar pel serpentejant moviment dels estudis de mercat: la mercadotècnia no pot relegar les conviccions i els valors, sinó que ha de servir per transmetre'ls. I per això cal un partit amb molt capital social de pont, un partit obert i transparent que interactuï eficaçment amb una societat cada cop més complexa. Més llibertat, més creativitat Necessitem una organització que estimuli els canals creatius i de debat, i que obeeixi a les conclusions que se n'extreguin. Fomentem grups d'activistes que puntualment puguin desenvolupar projectes transversals, que sobrepassin les rígides estructures verticals basades en els càrrecs. S'ha de donar més pes i independència a les comissions sectorials, equiparant-les a les agrupacions territorials. També cal eliminar tota trava burocràtica per constituir qualsevol forma d'associació interna amb total transparència. Un altre tipus de lideratge Els lideratges col·laboratius basats en la cultura de l'esforç, en la humilitat i en la voluntat de servei limitaran les exageracions dels principis i arguments d'autoritat. Explotem les immenses potencialitats del nostre projecte construint un ambient de confiança en què els equips capaços i dinàmics puguin desenvolupar la seva feina. Les persones han de prendre el poder, omplint de creativitat els aparells, endollant-los a la realitat. Transparència Donem a la ciutadania un missatge clar de gestió ètica. Cada any rendirem comptes públics de totes les nostres fonts de finançament i explicarem les prioritats de la despesa de l'aparell, els costos reals de les campanyes, els sous dels dirigents, etc. Simplifiquem la reglamentació interna, i eliminem l'obscurantisme de determinats reglaments, difícils de trobar i d'entendre. Creixem de baix a dalt Invertim la lògica dels processos congressuals: fem que les assemblees d'agrupació siguin abans i no després del Congrés Nacional. Fins ara, els equips de direcció de les agrupacions es triaven un cop escollida l'executiva nacional. Farem que a les assemblees de preparació del congrés les agrupacions escullin ja els seus equips. Militància autoexigent Superar un model de partit basat en el control dels militants també requereix una militància que no delegui la seva responsabilitat en la direcció. Cadascú ha d'intentar ser la projecció d'allò que defensem per a la nostra societat. Per assumir el repte de la militància real hem d'estar disposats a ser bon ciutadà i veí, a aprendre, discutir, demanar, donar, contradir i ser lleial, amb aquella vella noció de lleialtat que és capaç d'obeir la bona direcció i advertir dels errors. Aplicació dels principis federalistes Sempre ens hem definit com un partit independent i sobirà. Ara és el moment de demostrar-ho, constituint un grup parlamentari propi al Congrés i al Senat per poder expressar en aquestes cambres tot allò que defensem. Tampoc no cal ja incorporar ja les sigles del PSOE al nostre nom, perquè la unitat assolida el 1977 està plenament consolidada i, a data d'avui, el PSOE no forma part del PSC sinó que, els socialistes catalans, aplicant la vella idea d'unió en llibertat, participem en la construcció d'un projecte comú per a Espanya. Aquestes són les nostres propostes internes per al debat obert que ens ha de dur fins al proper Congrés Nacional. Tenim idees, no candidat. I volem compartir-les amb tots els companys i companyes mitjançant la conversa a la xarxa i sobretot a les agrupacions, que són les que han de decidir. Tots estem indignats amb la manca d'autocrítica que ara i en molts moments ha demostrat la direcció del nostre partit, però ara el que cal és convertir aquesta indignació en propostes perquè tot canviï de debò. I això ho hem de fer des de dins, des de baix i des del dia a dia de cadascun de nosaltres. Tots som responsables tant del passat com del nostre futur.
