La lluita contra la corrupció no avança per falta de voluntat política.
És per aquest motiu que l’Oficina Antifrau de Catalunya segueix sense cap des de la mort del seu primer director, el fiscal David Martínez Madero, el passat mes de gener. Socialistes, convergents i populars “exploren noms” per trobar-ne un substitut. No sembla probable que enllesteixin la seva exploració fins després de les eleccions municipals. Mentrestant totes les denuncies es troben paralitzades.
Convé recordar que aquest organisme únic en tot l’Estat, l’Oficina Antifrau, es va crear amb el vot en contra de Convergència i Unió i Partit Popular. A València el mateix PP va rebutjar la proposta de crear una institució similar. Van dir que seria uns despesa inútil, “un despilfarro”.
Aquesta actitud explica la tranquil·litat que exhibeixen els implicats en els casos Gürtel, Fabra, Palau i tots aquells que abusen del seu poder econòmic o polític.
L’organisme del Consell d’Europa encarregat d’avaluar el grau de compliment i eficàcia de les mesures anti-corrupció, el GRECO, acaba de fer sonar de nou el senyal d’alerta sobre Espanya. En el seu darrer informe diu que la legislació no garanteix la transparència de les finances dels partits polítics, que el seu endeutament amb els bancs els fa molt vulnerables, que l’opacitat en els comptes dels ajuntaments fa que els riscos de corrupció siguin alts, que el Banc d’Espanya nega la informació sobre crèdits concedits als partits i que aquests no tenen mecanismes de control de les seves finances ni realitzen auditories externes.
És evident que als polítics espanyols els preocupa poc la impunitat amb la que es mouen els corruptes. Tenen altres prioritats, però com deia en Martínez Madero, cal tenir sempre present que la corrupció és una malaltia que es troba dins i fora de l’Administració.
