La pell es fa gruixuda i perdem sensibilitat. Gürtel, Pretoria, ara de nou el cas Millet i el finançament de Convergència... Escàndols que escandalitzen cada cop menys gent.
Els implicats gairebé ni s’esforcen en intentar fer creure que no ho estan. Riuen. I expliquen que ningú no els ha vist robar, que no hi ha proves, que no es podrà demostrar,
En públic ho neguen tot, fins i tot les evidències. En privat, de vegades, uns ens expliquen que és normal que això passi, que el finançament dels partits és un tema que mai ha quedat resolt, que tothom fa igual... Altres, en qualsevol circumstància, adopten el posat arrogant dels senyorets i lamenten que es criminalitzi i es persegueixi la gent amb iniciativa.
Molts d’ells, a més, acostumen a prodigar-se en reflexions sobre ètica, solidaritat, esforç i els valors humans que han de caracteritzar l’activitat política.
No esperen convèncer gairebé ningú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario