Perquè no diuen directament el que són?

Guàrdies privats de seguretat, empleats de societats privades, subcontractistes, agents ... són les denominacions utilitzades gairebé per tota la premsa espanyola quan informa sobre els grups d’homes armats pagats pel govern dels Estats Units per intervenir a l’Iraq.  Preveuen doblar el nombre d’efectius d’aquests petits exèrcits. Aviat seran uns 7000. Mercenaris, era la paraula que sempre s’havia utilitzat per parlar d’aquests individus, però el Departament d’Estat diu que són “agents de seguretat”, que han de protegir els civils dels atacs de les milícies insurgents, i tots els professionals de la informació, llevat d’alguns contestataris incorregibles, adopten el llenguatge dels portaveus governamentals. I per donar més credibilitat al que diuen citen el New York Times...

"Ha arribat el moment de la retirada", s'afirma des de Washington. Els EUA posen punt i final a l’ocupació, proclamen. "Marxen les tropes de combat". Deixaran 50.000 soldats durant un any i mig més, però "només amb la missió d’entrenar les forces de seguretat iraquianes...".

Es tracta d’una retirada parcial, d’un canvi d’estratègia, però això només ho expliquen els pacifistes, que mai van voler entendre el perill que representaven les armes de destrucció massiva amb les que Saddam Husein amenaçava el món sencer ni les connexions del partit Baaz iraquià amb les cèl·lules d’Al Qaeda. Com tampoc volen acceptar com a bona la intervenció militar humanitària a l’Afganistan, per protegir i alliberar les dones d’aquell país, garantir les llibertats democràtiques i lluitar contra el terrorisme, amb bombardejos, assalts i la imprescindible actuació de milícies privades subcontractades. De vegades hi ha víctimes civils, però cal entendre-ho. Són danys colaterals. Els exèrcits es comporten normalment com autèntiques ONG.

Les organitzacions pacifistes s’entossudeixen en explicar que les intervencions militars occidentals a l’Iraq i a l’Afganistan han conduit aquests països cap a l’absoluta barbàrie, sense entendre els progressos econòmics aconseguits i els efectes benèfics que sempre ha tingut per a la comunitat internacional el desenvolupament de la industria armamentística. Ara cal ser, com sempre, més realistes. Haurien de reconèixer els valors humans i morals que inspiren l'existència i activitat d’empreses com Xe-Services (antiga Blackwater), que entrenen i donen feina a desenes de milers de mercenaris.