Costa entendre la poca vergonya que exhibeixen sovint molts professionals de la política quan contraposen els interessos de la ciutadania amb els del seu partit.
“Hay que estar con el país antes que con el partido”, va dir no fa gaire José Bono per fer veure la conveniència, en aquests moments de crisi, d’un govern de coalició del PSOE amb del PP.
El cap de llista de CiU per a les properes eleccions generals, Josep Antoni Duran Lleida, va recollir la idea del president del Congrés dels Diputats, va demanar un “gran pacte d’Estat” que inclogui també a CiU i PNB i va insistir en la necessitat de “deixar de costat els interessos partidaris”.
Són tantes i tantes les ocasions en les que “dirigents” i “líders” s’expressen en aquests termes que cal concloure que tenen molt assumida, com a cosa normal, la manca de coincidència entre els seus interessos i els de la població.
Habitualment, les “raons” polítiques, per ells, són consideracions que tenen poc a veure amb les necessitats vitals de la ciutadania. Són arguments fonamentats en correlacions de forces, en la possibilitat d’obtenir el suport d’algú, en l’oportunitat de pactar un intercanvi de favors i, en molts casos, en la pura i simple disciplina de vot.
Després lamenten el desprestigi social de “l’activitat política”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario