Caldrà que en algun moment sindicats i moviments socials reclamin pensions que permetin viure amb tranquil·litat, millores generalitzades en els nivells salarials, exercici real del dret a l'habitatge, expropiació de la banca i les grans empreses dedicades al subministrament de serveis essencials... Arribarà un dia, esperem que no sigui massa llunyà, en el que es deixi definitivament enrera la simple resistència a les exigències de moderació de rendes del treball, a les retallades socials i a les reformes exigides pels patrons.
Haurà arribat el moment de passar de l'exasperació contra el sistema a l'engrescament i l'esperança en la possibilitat d'aconseguir un nou estat de coses més just, del cabreig a la il·lusió...
Fa anys que es diu que un altre món és possible. Cal dibuixar-lo aquest món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario